AO3 News

Post Header

Published:
2017-09-13 11:57:42 -0400
Original:
Five Things Naomi Novik Said
Tags:

Cinc coses que ha dit una voluntària de l'OTW

Un cop al mes, si fa no fa, l'OTW (Organització per a les Obres Transformatives) farà una entrevista a un del seus voluntaris/es sobre les seves experiències a l'OTW. Les publicacions expressen les visions personals de cadascun dels voluntaris/es i no reflecteixen necessàriament la visió de l'OTW ni constitueixen una política seva.

Com a part de les nostres celebracions del 10è aniversari, aquest més tenim una retrospectiva especial de "Cinc coses". La publicació d'avui és amb Naomi Novik, una de les fundadores de l'OTW, antiga membre de la junta i actual membre del personal del Comitè d'Accessibilitat, Disseny i Tecnologia. El que segueix és la transcripció d'una entrevista que ha estat editada per longitud i claredat.

Com va ser el primer any de l'OTW? Què recordes més, d'aleshores?

No recordo tan bé els punts culminants. Amb el temps em trobo amb què el que recordo més són els problemes. Al principi hi havia una pila de feina que havíem de fer per transmetre seguretat a tothom sobre el que tractàvem de fer, com per exemple que no s'anaven a ficar en problemes [legals] o que hi hauria formes de donar control a la gent sobre les seves històries. L'altra part d'aquell primer any és que alguna gent esperava veure alguna cosa 5 minuts després que ens constituíssim! Ja saps, on és l'Archive of Our Own – AO3 (Un Arxiu Propi)? Però tot porta temps, hi havia els desajustos normals que es donen quan estàs muntant alguna cosa des de zero que s'han quedat amb l'OTW. Però la meva filosofia és fer les coses si tens l'empenta i que és millor haver fet quelcom que no era perfecte que no haver fet res en absolut.

Hi havia certes maneres en què una organització sostenible no funciona per impuls, i alhora vols ser capaç d'aprofitar-lo. Crec que ens va costar una mica posar en marxa una organització i al mateix temps fer que creixés. Molts dels detalls se m'han esborrat (tinc una memòria terrible per a aquesta mena de coses perquè un cop deixa de ser el meu problema, me n'oblido; simplement desapareix).

Un exemple va ser definir el departament de Comunicació i decidir com seria [per a l'OTW i com a comitè]. [Els voluntaris/es dels inicis] eren tots a LiveJournal pel que pensava que les comunicacions no serien més que els butlletins de notícies que tenim, i llavors gent de l'OTW publicant als seus diaris i parlant amb altres fans a nivell individual. No va funcionar gaire bé. Jo no hi estava ficada però recordo la frustració perquè no estàvem aconseguint ben bé el que volíem fer en aquest terreny.

Jo estava més involucrada en els aspectes tècnics, sobre els quals també teníem una pila de desacords. Perquè la pregunta era dissenyes primer, per tenir-ho tot com ho vols, i després construeixes, o simplement comences a construir? I tinc el ple convenciment que ho vam fer com calia. Realment ens hi vam tirar de cap i vam començar a construir. En conjunt, estic prou satisfeta de l'èxit d'aquesta estratègia i, més tard, sabem que és imperfecte i que hi ha coses que no fa, pel que no has atès a tothom tan bé com ho podries haver fet, desafortunadament. És el preu a pagar per tenir un arxiu.

Crec que, bàsicament, va ser la decisió encertada, i no som ni de lluny la primera organització que ha hagut de prendre aquesta decisió. Hi ha moltes maneres de prendre aquesta decisió i ho podríem haver fet d'una manera millor. Ara el cost d'aquesta estratègia s'haurà de pagar durant molt de temps. Però el que importa més, per a mi, és que vam fer alguna cosa i que s'està fent el treball per portar-lo a una situació sostenible. Al principi hi havia un impuls molt fort per muntar alguna cosa i posar-la en marxa.

Quins creus que són els punts d'inflexió de l'OTW al llarg dels seus deu anys?

Teníem un gran avantatge al principi, i és que vam començar amb un grup petit de gent que en gran part es coneixia. Jo, la Rebecca Tushnet [actualment al comitè legal de l'OTW] i la Francesca Coppa [actualment a Transformative Works & Cultures – TWC (Obres i Cultures Transformatives)] ens coneixíem, i els/les altres membres de la primera Junta Directiva érem tots relativament a prop en termes geogràfics, així que ens podíem trobar en persona i debatre les coses. Això ajudava molt. Però també teníem uns coneixements immensos, al grup inicial: legals, acadèmics, tècnics, d'escriptura professional. La gent de la primera Junta Directiva eren els eixos dels seus comitès respectius. Era doncs un grup petit que podia treballar molt estretament i desenvolupar coses amb rapidesa a les seves pròpies àrees.

Durant un temps, amb tot el creixement de l'OTW ho vam perdre, això. Ser a la Junta Directiva és una feina prou dura de per sí i porta una barbaritat de temps fer bé les coses. Les he fet bé i les he fet malament, també. Es deu en bona part, no completament, a la quantitat de temps que tinguis per oferir, així com a la gent amb qui treballes i si et pots comunicar amb ells/elles de manera efectiva i tenir un cert nivell de confiança els uns en els altres.

Crec que vam passar per un punt molt i molt baix. Hi va haver una segona onada. S'ha investigat sobre aquest procés en organitzacions sense ànim de lucre segons el qual l'OTW va seguir un patró molt habitual. Hi ha un fundador/a visionari, o un equip fundador, que abraça més del que pot. Aquest enfocament deixa molts fils solts. La gent que es capta i incorpora aleshores per la visió que han establert els fundadors/es veuen els problemes amb el que s'ha fet o el que està passant, però se senten frustrats/es perquè no tenen accés als fundadors/es o a mitjans per resoldre el problema. Llavors les coses es posen antagòniques a nivell personal o de l'organització. Així doncs l'OTW tenia una pila de gent presentant-se per a la Junta que estava en contra del que estava passant a la Junta.

De manera que mentre les coses no estan anant bé i la Junta no ho està fent tot genial, al mateix temps la gent de la Junta sap moltes coses sobre el que està passant a l'OTW perquè ja hi ha hagut debats i discussions que han conduït a aquesta situació. Han passat per això i saben per quines raons estan passant les coses. Però ja no hi ha confiança i la Junta com a grup ha esdevingut disfuncional. I hem tingut diverses juntes disfuncionals.

Aleshores tens la tercera onada, que està feliç fent les seves coses dins de l'OTW i no volen necessàriament ser a la Junta. Però han vist els problemes, han pujat a l'organització i han vist què està passant a dalt de tot. I tot i que preferirien poder seguir fent la feina que han estat fent, senten que han de fer un pas endavant i arreglar aquesta situació en què ens hem trobat. És la mena de Junta que tenim ara i és una bona cosa. L'OTW ha passat ja tots aquests desajustos, la qual cosa és important perquè hi ha moltes organitzacions que no superen aquest període, aquestes transicions.

Al principi el contrast era… vam tenir moltes diferències d'opinió però era un fonament on tothom es coneixia i respectava les habilitats de cadascú/na i sabia dels/les altres abans d'anar a para a la Junta. Això pot ser bo però també genera aïllament. Aquells primers anys van ser pur esclat: qualsevol cosa que volguessis provar, la provaves. No hi havia res per aturar-te. No hi havia res allà encara, així que simplement creaves alguna cosa.
Així doncs, al principi no tenies gent fent ja coses d'una determinada manera que després s'havien de canviar. No li pots fer això a la gent i destorbar la seva feina i els seus processos d'aquesta manera. Especialment a la banda de la programació, que és un període realment creatiu al principi on només estàs creant. I, en general, a molta gent els agrada construir coses noves i no els agrada mantenir les velles, tecnològicament parlant. Així doncs, al principi és molt més fàcil. Tots ens vam embrutar les mans. Cap de nosaltres havia treballat mai en res de l'escala que l'OTW ha assolit ara i tot just n'estàvem traient l'entrellat. Per a algunes persones és menys estressant haver de començar alguna cosa, però per a d'altres també ho és haver-la de mantenir i fer-la créixer.

Durant el teu temps amb l'OTW, de quina de les coses que has assolit tu personalment et sents més orgullosa?

L'AO3 és allà, simplement, existeix. Des del punt de vista meta, quan vaig fer la primera publicació sobre construir un arxiu no hi pensava com quelcom que faria jo. Fins i tot vaig dir que era quelcom que necessitàvem i que si algú altre ho feia llavors els ajudaria. Però aleshores vaig veure que ningú s'hi presentava voluntari/a i vaig tenir un moment… Recordo aquest moment, saber que posar en marxa aquest projecte consumiria una quantitat enorme del meu temps i les meves energies i que arrossegaria oportunitats perdudes tota la meva vida. Però ho vaig fer igualment.

Aquell debat originari va generar un cert impuls, i l'havíem d'aprofitar com calia. Hi ha un moment quan pots posar una idea sobre la taula i si la deixes passar s'enfonsarà, no serà res en absolut. En aquell moment vaig fer la publicació que vaig fer perquè estava sonada i hi creia, creia que havíem de fer alguna cosa. És totalment el tòpic de "Has de ser el canvi que vols veure al món". I és així que vaig anar a la Rebecca i la Francesca i els vaig dir "anem a fer-ho, però no ho puc fer sense vosaltres". I elles van dir "d'acord, compta amb nosaltres". Havíem tingut converses abans sobre els problemes dels quals volíem que s'ocupés l'OTW i aquell era el moment de fer alguna cosa.

Quin veus que és el paper de l'OTW ara i penses que ha canviat des que va començar? Com podria canviar en els propers 10 anys?

La primera cosa que sento que l'OTW té ara que no tenia abans al principi de tot és el paper de continuar les coses, com per exemple mantenir l'AO3 en marxa. I ara l'AO3, i Fanlore també (però Fanlore és molt més fàcil de mantenir). No és més fàcil fer-lo créixer, però si és més fàcil evitar que s'enfonsi. Fins i tot l'AO3 serà difícil fer-lo créixer durant els propers 10 anys simplement perquè necessites pujar-lo a un nivell tècnic modern. S'haurien d'estar produint debats (i espero que així sigui) sobre la versió 2.0 de l'AO3. Però l'AO3 no hauria de tenir el mateix aspecte ara que d'aquí a 10 anys. Hem de començar a pensar ara en aquest pla [sobre com arribar-hi] millor que més endavant.

Vam assumir una responsabilitat llavors i sé que, fins i tot durant els moments més foscos de la Junta Directiva en què vaig pensar literalment que tot el personal tècnic dimitiria i no hi hauria ningú per fer anar l'AO3, el que va fer seguir la gent [com a voluntaris/es] encara que no hi hagués cap mena de resolució acceptable sobre els problemes era la inèrcia de no voler deixar caure la pilota. Pot arribar un temps en què el cost personal de continuar treballant en els nostres projectes pot ser massa alt, però si el que cal és que jo [personalment] hi segueixi treballant llavors no pot sobreviure, de tota manera. Jo no podia ser la responsable en aquella fase de la meva vida de continuar amb el manteniment i desenvolupament del que havia començat. Tenia una criatura, la meva vida estava canviant. I fins i tot havia tractat de parlar amb la Junta, cosa que era difícil, sobre el fet que si no confies prou en que el personal sàpiga què fer i tenir l'espai per fer que les coses surtin llavors el projecte no sobreviurà. Hi havia només un grapat de gent mantenint-lo en marxa i encara ara hi ha tan sols unes poques persones fent aquesta feina, però ara tenim professionals externs per ajudar-nos a anar més enllà i un procés per fer l'AO3 més sostenible.

Tots hem d'arribar a compromisos amb elegància i també cometre errors amb elegància. I hi podria haver un dia en què no s'encenguin els llums. Hi podria haver un dia en què no ens puguem permetre mantenir-lo en marxa però seguim tenint les històries disponibles per a descàrrega i proporcionem les dades per a què algú altre pugui prendre el testimoni. És el mateix que està intentant evitar Open Doors (Projecte de Portes Obertes), que hi ha webs que simplement tanquen, adéu siau, totes les teves obres han desaparegut. [El lloc web] iMeem els va fer això als [fans que estaven fent] vidding. Tot de sobte un dia, oh ja no seguirem allotjant vids. Tinc l'absolut convenciment que tenim l'obligació de no fer això, aquesta és la missió, l'objectiu núm. 1 de l'OTW. I crec que s'està acomplint [que estem mantenint les coses en marxa] així que n'estic satisfeta.

També crec que legalment ens trobem en una situació millor que abans, el que és genial, i estic realment orgullosa de tot el que l'equip d'Advocació Jurídica ha aconseguit. Ha estat fantàstic veure les seves victòries. Crec que l'OTW ha fet també una bona feina preservant coses a través d'Open Doors, que és quelcom sobre el que m'agradaria que es focalitzés més, la tasca de preservació. Però el principal a treballar és també la propera generació. El fàndom és molt més gran ara del que ho solia ser i ja no necessitem arribar a tothom, que l'OTW sigui important per a qualsevol fan que hi hagi on sigui. Però sí que cal que siguis on hi ha la gent jove. No hi ha prou interacció amb Wattpad, per exemple. Així que penso que tenim gent que ve a l'AO3 i vol i n'espera coses, i després se'n van sense entendre ben bé què és el que pretén ser.

Una cosa que no vull que faci l'OTW és intentar ser guai i estar a l'última i reinventar-nos per tal de fer-ho. Volem ser la biblioteca, el lloc avorrit però que tothom coneix i que és allà si el necessites.

Què ha estat el més emocionant per a tu del voluntariat a l'OTW?

Construir l'AO3. M'encanta programar. Ho trobo realment emocionant, el pur fet de construir i programar alguna cosa. Això m'encanta; és el millor.


Ara que una de les nostres fundadores ha dit cinc coses sobre el que ha fet, és el teu torn per afegir una cosa més! Fa quant que coneixes l'OTW? Utilitzes els diferents projectes? Quant fa que ets al fàndom?

També pots fer una ullada a publicacions anteriors de Cinc coses d'alguns dels nostres altres voluntaris/es.

Aquesta notícia va ser traduïda pels traductors/es voluntaris/es de l'OTW. Per saber més sobre la nostra tasca, visita la pàgina de Traducció a transformativeworks.org.